The fucking national football teams
No ha passat ni una jornada de lliga i ja hi tornem a ser amb les patxangues classificatòries per a la gran patxanga final al Mundial de Sud-àfrica 2010
Malgrat hi hagi cada cop més consciència d’estar davant d’un càncer que pot acabar amb el futbol professional, es troben a faltar dirigents ( sobretot dels equips grans) que no es limitin a criticar amb la boca petita la irracional situació actual i afrontin d’una puta vegada com parar els peus a aquesta mena de sectes estrafolàries i destructives anomenades FIFA i UEFA. Sectes que a la vegada gaudeixen de la col·laboració inestimable d’un altre tipus de sectes conegudes amb el nom de Federacions.
Sovint surten propostes de com s’hauria d’organitzar el futbol professional posant com exemples les grans lligues professional americanes com ara les del bàsquet, futbol americà, beisbol, etc. També surten mil i un arguments que justificarien la eradicació definitiva de les anomenades seleccions nacionals, però arguments per eradicar i propostes per reorganitzar n’hi ha per donar i per vendre. No és l’objectiu d’aquest post parlar del tema. Aquest post només pretén cridar l’atenció i deixar sobre la taula un altre argument que per sí mateix ja hauria de ser suficient com per denunciar aquesta absurda deriva en que s’ha convertit les anomenades seleccions nacionals. Aquí el teniu:
Fullejant la Vanguardia d’ahir (05-09-2009) i més concretament a la pàgina 50, em trobo amb la relació de partits classificatoris pel mundial d’aquest cap de setmana. Si observem la zona europea veurem que hi ha 9 grups i un total de 21 partits a disputar que equivalen a 42 seleccions nacionals. De les 42 seleccions nacionals implicades, gairebé la meitat no existien l’any 1991 ja que no eren estats independents. No arriben doncs ni als vint anys d’antiguitat.
Es tracta de les següents seleccions:
Armènia
Bòsnia
Estònia
Moldàvia
Letònia
Eslovàquia
República Txeca
Azerbaidjan
Rússia
Ucraïna
Croàcia
Bielorússia
Montenegro
Geòrgia
Macedònia
Illes Fèroe (regió autònoma de Dinamarca)
També hi trobem les seleccions d’Irlanda del Nord i d’Escòcia, que tot i tenir selecció pròpia, són nacions que pertanyen a la Gran Bretanya i que vindrien a ser l’excepció que confirma la regla pel que fa les normes FIFA –no sé si escrites o no- de que només tenen selecció les nacions amb estat propi. Veient aquesta llarga llista de nous països ja s’intueix que ens trobem davant d’un negoci d’escandaloses proporcions on la qüestió futbolística només en seria la coartada.
A la velocitat que canvien les fronteres europees i amb la rapidesa que van apareixent nous països, o algú agafa el toro per les banyes o tenim els putes national football teams pels segles del segles, amén.
4 comments
O sigui que al final no té res a veure amb el patriotisme: la única pàtria que compte avui dia són els calers.
Es un tema prou difícil, però per començar i considerant la imparable globalització, el que caldria seria unificar UEFA i FIFA i a partir d'aquí, els equips grans -G14 o similars- caldria que es plantegessin en serio buscar alternatives de convivència.
M'he deixat de comentar que he mirat les finances Fifa a la seva web i l'any 2008 declaren ingressos per 957 milions de dòlars, despeses per 773 USD i beneficis de 184. Els fons propis a 2008 són de 902 USD. No em pensava trobar informació i m'ha sorprès tanta aparent transparència.
A la pàgina del Real Madrid soc incapaç de trobar informació financera.
